பூஞ்சு
Tamil
Pronunciation
- IPA(key): /puːɲd͡ʑɯ/
Etymology 1
Borrowed from Telugu బూఁజు (būn̆ju).
Noun
பூஞ்சு • (pūñcu)
Declension
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | pūñcu |
பூஞ்சுகள் pūñcukaḷ |
| vocative | பூஞ்சே pūñcē |
பூஞ்சுகளே pūñcukaḷē |
| accusative | பூஞ்சை pūñcai |
பூஞ்சுகளை pūñcukaḷai |
| dative | பூஞ்சுக்கு pūñcukku |
பூஞ்சுகளுக்கு pūñcukaḷukku |
| benefactive | பூஞ்சுக்காக pūñcukkāka |
பூஞ்சுகளுக்காக pūñcukaḷukkāka |
| genitive 1 | பூஞ்சுடைய pūñcuṭaiya |
பூஞ்சுகளுடைய pūñcukaḷuṭaiya |
| genitive 2 | பூஞ்சின் pūñciṉ |
பூஞ்சுகளின் pūñcukaḷiṉ |
| locative 1 | பூஞ்சில் pūñcil |
பூஞ்சுகளில் pūñcukaḷil |
| locative 2 | பூஞ்சிடம் pūñciṭam |
பூஞ்சுகளிடம் pūñcukaḷiṭam |
| sociative 1 | பூஞ்சோடு pūñcōṭu |
பூஞ்சுகளோடு pūñcukaḷōṭu |
| sociative 2 | பூஞ்சுடன் pūñcuṭaṉ |
பூஞ்சுகளுடன் pūñcukaḷuṭaṉ |
| instrumental | பூஞ்சால் pūñcāl |
பூஞ்சுகளால் pūñcukaḷāl |
| ablative | பூஞ்சிலிருந்து pūñciliruntu |
பூஞ்சுகளிலிருந்து pūñcukaḷiliruntu |
Etymology 2
Noun
பூஞ்சு • (pūñcu)
Declension
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | pūñcu |
பூஞ்சுகள் pūñcukaḷ |
| vocative | பூஞ்சே pūñcē |
பூஞ்சுகளே pūñcukaḷē |
| accusative | பூஞ்சை pūñcai |
பூஞ்சுகளை pūñcukaḷai |
| dative | பூஞ்சுக்கு pūñcukku |
பூஞ்சுகளுக்கு pūñcukaḷukku |
| benefactive | பூஞ்சுக்காக pūñcukkāka |
பூஞ்சுகளுக்காக pūñcukaḷukkāka |
| genitive 1 | பூஞ்சுடைய pūñcuṭaiya |
பூஞ்சுகளுடைய pūñcukaḷuṭaiya |
| genitive 2 | பூஞ்சின் pūñciṉ |
பூஞ்சுகளின் pūñcukaḷiṉ |
| locative 1 | பூஞ்சில் pūñcil |
பூஞ்சுகளில் pūñcukaḷil |
| locative 2 | பூஞ்சிடம் pūñciṭam |
பூஞ்சுகளிடம் pūñcukaḷiṭam |
| sociative 1 | பூஞ்சோடு pūñcōṭu |
பூஞ்சுகளோடு pūñcukaḷōṭu |
| sociative 2 | பூஞ்சுடன் pūñcuṭaṉ |
பூஞ்சுகளுடன் pūñcukaḷuṭaṉ |
| instrumental | பூஞ்சால் pūñcāl |
பூஞ்சுகளால் pūñcukaḷāl |
| ablative | பூஞ்சிலிருந்து pūñciliruntu |
பூஞ்சுகளிலிருந்து pūñcukaḷiliruntu |
References
- University of Madras (1924–1936) “பூஞ்சு”, in Tamil Lexicon, Madras [Chennai]: Diocesan Press