advelatus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of advēlō
Participle
advēlātus (feminine advēlāta, neuter advēlātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | advēlātus | advēlāta | advēlātum | advēlātī | advēlātae | advēlāta | |
| genitive | advēlātī | advēlātae | advēlātī | advēlātōrum | advēlātārum | advēlātōrum | |
| dative | advēlātō | advēlātae | advēlātō | advēlātīs | |||
| accusative | advēlātum | advēlātam | advēlātum | advēlātōs | advēlātās | advēlāta | |
| ablative | advēlātō | advēlātā | advēlātō | advēlātīs | |||
| vocative | advēlāte | advēlāta | advēlātum | advēlātī | advēlātae | advēlāta | |