bălăcăreală
Romanian
Etymology
From bălăcări + -eală.
Noun
bălăcăreală f (plural bălăcăreli)
- (slang) a quarrel
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | bălăcăreală | bălăcăreala | bălăcărele | bălăcărelele | |
| genitive-dative | bălăcărele | bălăcărelei | bălăcărele | bălăcărelelor | |
| vocative | bălăcăreală, bălăcărealo | bălăcărelelor | |||