blåsbälg
Swedish
Etymology
Compound of blåsa (“to blow”) + bälg.
Noun
blåsbälg c
- bellows (air blower)
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | blåsbälg | blåsbälgs |
| definite | blåsbälgen | blåsbälgens | |
| plural | indefinite | blåsbälgar | blåsbälgars |
| definite | blåsbälgarna | blåsbälgarnas |