brengl
Icelandic
Etymology
Deverbal from brengla (“to confuse, to mix up”).
Pronunciation
- IPA(key): [preiŋl]
Noun
brengl n (genitive singular brengls, no plural)
Declension
| singular | ||
|---|---|---|
| indefinite | definite | |
| nominative | brengl | brenglið |
| accusative | brengl | brenglið |
| dative | brengli | brenglinu |
| genitive | brengls | brenglsins |