conserendus
Latin
Etymology
Future passive participle of cōnserō.
Participle
cōnserendus (feminine cōnserenda, neuter cōnserendum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | cōnserendus | cōnserenda | cōnserendum | cōnserendī | cōnserendae | cōnserenda | |
| genitive | cōnserendī | cōnserendae | cōnserendī | cōnserendōrum | cōnserendārum | cōnserendōrum | |
| dative | cōnserendō | cōnserendae | cōnserendō | cōnserendīs | |||
| accusative | cōnserendum | cōnserendam | cōnserendum | cōnserendōs | cōnserendās | cōnserenda | |
| ablative | cōnserendō | cōnserendā | cōnserendō | cōnserendīs | |||
| vocative | cōnserende | cōnserenda | cōnserendum | cōnserendī | cōnserendae | cōnserenda | |