deargentatus
Latin
Etymology
Perfect passive deargentō
Participle
deargentātus (feminine deargentāta, neuter deargentātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | deargentātus | deargentāta | deargentātum | deargentātī | deargentātae | deargentāta | |
| genitive | deargentātī | deargentātae | deargentātī | deargentātōrum | deargentātārum | deargentātōrum | |
| dative | deargentātō | deargentātae | deargentātō | deargentātīs | |||
| accusative | deargentātum | deargentātam | deargentātum | deargentātōs | deargentātās | deargentāta | |
| ablative | deargentātō | deargentātā | deargentātō | deargentātīs | |||
| vocative | deargentāte | deargentāta | deargentātum | deargentātī | deargentātae | deargentāta | |