denumire
Romanian
Etymology
Noun
denumire f (plural denumiri)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | denumire | denumirea | denumiri | denumirile | |
| genitive-dative | denumiri | denumirii | denumiri | denumirilor | |
| vocative | denumire, denumireo | denumirilor | |||