discessurus
Latin
Etymology
Future active participle of discēdō (“depart”).
Participle
discessūrus (feminine discessūra, neuter discessūrum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
nominative | discessūrus | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra | |
genitive | discessūrī | discessūrae | discessūrī | discessūrōrum | discessūrārum | discessūrōrum | |
dative | discessūrō | discessūrae | discessūrō | discessūrīs | |||
accusative | discessūrum | discessūram | discessūrum | discessūrōs | discessūrās | discessūra | |
ablative | discessūrō | discessūrā | discessūrō | discessūrīs | |||
vocative | discessūre | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra |