discessurus
Latin
Etymology
Future active participle of discēdō (“depart”).
Participle
discessūrus (feminine discessūra, neuter discessūrum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | discessūrus | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra | |
| genitive | discessūrī | discessūrae | discessūrī | discessūrōrum | discessūrārum | discessūrōrum | |
| dative | discessūrō | discessūrae | discessūrō | discessūrīs | |||
| accusative | discessūrum | discessūram | discessūrum | discessūrōs | discessūrās | discessūra | |
| ablative | discessūrō | discessūrā | discessūrō | discessūrīs | |||
| vocative | discessūre | discessūra | discessūrum | discessūrī | discessūrae | discessūra | |