displicent

Borrowed from Latin displicentem.

• IPA^(key): (Central) [dis.pliˈsen]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [dis.pliˈsent]

displicent m or f (masculine and feminine plural displicents)

1. unenthusiastic

• displicència

• “displicent”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “displicent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “displicent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “displicent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

displicent

1. third-person plural present active subjunctive of displicō