distins
Romanian
Etymology
From distinge.
Adjective
distins m or n (feminine singular distinsă, masculine plural distinși, feminine and neuter plural distinse)
Declension
| singular | plural | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | neuter | feminine | masculine | neuter | feminine | |||
| nominative- accusative |
indefinite | distins | distinsă | distinși | distinse | |||
| definite | distinsul | distinsa | distinșii | distinsele | ||||
| genitive- dative |
indefinite | distins | distinse | distinși | distinse | |||
| definite | distinsului | distinsei | distinșilor | distinselor | ||||