espant
Catalan
Etymology
Deverbal from espantar.
Pronunciation
Noun
espant m (plural espants)
- fright
- 1906, Josep Morató i Grau, Els habitants de la lluna, Ilustració Catalana, page 80:
- —Ja no s'ho val l'espant que he tingut… ¡Tan ben agafat que tenía'l sòn!
- "It isn't worth the fright I had… So soundly I was asleep!"
Further reading
- “espant”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “espant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “espant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “espant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.