estruç

Borrowed from Latin struthiō via the nominative singular.^[1] Compare Occitan estruci.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈtɾus]
• IPA^(key): (Valencia) [esˈtɾus]

• Audio:

  (file)

estruç m (plural estruços)

1. ostrich

• “estruç”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “estruç” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estruç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.