expleturus
Latin
Etymology
Future active participle of expleō (“fill up, complete”).
Participle
explētūrus (feminine explētūra, neuter explētūrum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | explētūrus | explētūra | explētūrum | explētūrī | explētūrae | explētūra | |
| genitive | explētūrī | explētūrae | explētūrī | explētūrōrum | explētūrārum | explētūrōrum | |
| dative | explētūrō | explētūrae | explētūrō | explētūrīs | |||
| accusative | explētūrum | explētūram | explētūrum | explētūrōs | explētūrās | explētūra | |
| ablative | explētūrō | explētūrā | explētūrō | explētūrīs | |||
| vocative | explētūre | explētūra | explētūrum | explētūrī | explētūrae | explētūra | |