expressivitet
Swedish
Etymology
By surface analysis, expressiv + -itet. First attested in 1933.
Noun
expressivitet c (uncountable)
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | expressivitet | expressivitets |
| definite | expressiviteten | expressivitetens | |
| plural | indefinite | — | — |
| definite | — | — |