inocență
Romanian
Etymology
Borrowed from French innocence.
Noun
inocență f (plural inocențe)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | inocență | inocența | inocențe | inocențele | |
| genitive-dative | inocențe | inocenței | inocențe | inocențelor | |
| vocative | inocență, inocențo | inocențelor | |||