intransitiu

Borrowed from Latin intrānsitīvus. By surface analysis, in- +‎ transitiu (“transitive”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [in.tɾən.ziˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [in.tɾan.ziˈtiw]
• Rhymes: -iw

intransitiu (feminine intransitiva, masculine plural intransitius, feminine plural intransitives)

1. intransitive

   Antonym: transitiu

• intransitivament

• “intransitiu”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “intransitiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “intransitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “intransitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.