italòfil

From italo- +‎ -fil.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [i.təˈlɔ.fil]
• IPA^(key): (Valencia) [i.taˈlɔ.fil]

italòfil (feminine italòfila, masculine plural italòfils, feminine plural italòfiles)

1. Italophile

   Antonym: italòfob

   • 2015, Abel Soler, “El lèxic cortès i cavalleresc en Curial e Güelfa : mots patrimonials interferències culturals”, in Anuario de estudios medievales‎^[1], volume 45, number 1, →ISSN, page 113:

     Aquesta virtut, la que defuig els extrems, és la que desitja l’escriptor –més italòfil que francòfil, i gran admirador de Dante– per al seu protagonista masculí: que siga virtuós, moderat i cortès.

     This virtue, that which avoids the extremes, is the one which the writer--more Italophile than Francophile, and a great admirer of Dante--desires for his male protagonist, who should be virtuous, moderate, and courtly.

• italofília

italòfil m (plural italòfila)

1. Italophile

• “italòfil”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007