jänk
Swedish
Etymology
Deverbal from jänka.
Noun
jänk n
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | jänk | jänks |
| definite | jänket | jänkets | |
| plural | indefinite | jänk | jänks |
| definite | jänken | jänkens |
Deverbal from jänka.
jänk n
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | jänk | jänks |
| definite | jänket | jänkets | |
| plural | indefinite | jänk | jänks |
| definite | jänken | jänkens |