junyir

Catalan

Alternative forms

Etymology

Inherited from Latin iungere. First attested in the 13th century.[1]

Pronunciation

Verb

junyir (first-person singular present junyeixo, first-person singular preterite junyí, past participle junyit)

  1. (transitive) to join, to unite
    Synonyms: ajuntar, unir
  2. (transitive) to yoke
    Synonym: enjovar

Conjugation

    Conjugation of junyir (third conjugation, with -eix-)
infinitive junyir
gerund junyint
past participle masculine feminine
singular junyit junyida
plural junyits junyides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present junyeixo junyeixes junyeix junyim junyiu junyeixen
imperfect junyia junyies junyia junyíem junyíeu junyien
future junyiré junyiràs junyirà junyirem junyireu junyiran
preterite junyí junyires junyí junyírem junyíreu junyiren
conditional junyiria junyiries junyiria junyiríem junyiríeu junyirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present junyeixi junyeixis junyeixi junyim junyiu junyeixin
imperfect junyís junyissis junyís junyíssim junyíssiu junyissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — junyeix junyeixi junyim junyiu junyeixin
negative (no) — no junyeixis no junyeixi no junyim no junyiu no junyeixin

References

  1. ^ “junyir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.