kilskrift
Swedish
Etymology
Compound of kil + skrift. Cognate of German Keilschrift.
Noun
kilskrift c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | kilskrift | kilskrifts |
| definite | kilskriften | kilskriftens | |
| plural | indefinite | kilskrifter | kilskrifters |
| definite | kilskrifterna | kilskrifternas |