knussel
Swedish
Etymology
Deverbal from knussla.
Noun
knussel n (uncountable)
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | knussel | knussels |
| definite | knusslet | knusslets | |
| plural | indefinite | — | — |
| definite | — | — |
Deverbal from knussla.
knussel n (uncountable)
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | knussel | knussels |
| definite | knusslet | knusslets | |
| plural | indefinite | — | — |
| definite | — | — |