llei

From Latin lēgem, accusative of lēx.

• IPA^(key): /ˈʎei̯/ [ˈʎei̯]
• Rhymes: -ei
• Hyphenation: llei

llei f (plural lleis)

1. law

• lleal
• llegal

Inherited from Old Catalan ley, from Latin lēgem, from Proto-Italic *lēg-, from Proto-Indo-European *leǵ-s, from *leǵ- (“to gather”).

• IPA^(key): (Central) [ˈʎej], [ˈʎɛj] (more conservative dialects such as North Central)
• IPA^(key): (Balearic) [ˈʎəj]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈʎej]

• Audio:

  (file)

llei f (plural lleis)

1. law
2. (of metals) fineness
3. type, sort

   Synonyms: mena, espècie

• legal
• lleial

• “llei”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “llei”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “llei” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llei” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Contraction of lelei

llei

1. good

Used mainly in southern dialects.