lycksökare
Swedish
Etymology
lycka (“fortune”) + sökare (“seeker”)
Noun
lycksökare c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | lycksökare | lycksökares |
| definite | lycksökaren | lycksökarens | |
| plural | indefinite | lycksökare | lycksökares |
| definite | lycksökarna | lycksökarnas |