manræden
Old English
Etymology
From man (“person”) + rǣden (“condition, state, terms, stipulation”)
Pronunciation
- IPA(key): /ˈmɑnˌræː.den/
Noun
manrǣden n
Declension
Strong ō-stem:
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | manrǣden | manrǣdena, manrǣdene |
| accusative | manrǣdene | manrǣdena, manrǣdene |
| genitive | manrǣdene | manrǣdena |
| dative | manrǣdene | manrǣdenum |