manræden
Old English
Etymology
From man (“person”) + rǣden (“condition, state, terms, stipulation”)
Pronunciation
- IPA(key): /ˈmɑnˌræː.den/
Noun
manrǣden n
Declension
Strong ō-stem:
singular | plural | |
---|---|---|
nominative | manrǣden | manrǣdena, manrǣdene |
accusative | manrǣdene | manrǣdena, manrǣdene |
genitive | manrǣdene | manrǣdena |
dative | manrǣdene | manrǣdenum |