obalans
Swedish
Etymology
o- + balans. Attested since 1895. Compare Norwegian ubalanse.
Noun
obalans c
Declension
nominative | genitive | ||
---|---|---|---|
singular | indefinite | obalans | obalans |
definite | obalansen | obalansens | |
plural | indefinite | obalanser | obalansers |
definite | obalanserna | obalansernas |