obalans
Swedish
Etymology
o- + balans. Attested since 1895. Compare Norwegian ubalanse.
Noun
obalans c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | obalans | obalans |
| definite | obalansen | obalansens | |
| plural | indefinite | obalanser | obalansers |
| definite | obalanserna | obalansernas |