oscil·lar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin ōscillāre.

Pronunciation

Verb

oscil·lar (first-person singular present oscil·lo, first-person singular preterite oscil·lí, past participle oscil·lat)

  1. (intransitive) to oscillate

Conjugation

    Conjugation of oscil·lar (first conjugation)
infinitive oscil·lar
gerund oscil·lant
past participle masculine feminine
singular oscil·lat oscil·lada
plural oscil·lats oscil·lades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present oscil·lo oscil·les oscil·la oscil·lem oscil·leu oscil·len
imperfect oscil·lava oscil·laves oscil·lava oscil·làvem oscil·làveu oscil·laven
future oscil·laré oscil·laràs oscil·larà oscil·larem oscil·lareu oscil·laran
preterite oscil·lí oscil·lares oscil·là oscil·làrem oscil·làreu oscil·laren
conditional oscil·laria oscil·laries oscil·laria oscil·laríem oscil·laríeu oscil·larien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present oscil·li oscil·lis oscil·li oscil·lem oscil·leu oscil·lin
imperfect oscil·lés oscil·lessis oscil·lés oscil·léssim oscil·léssiu oscil·lessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — oscil·la oscil·li oscil·lem oscil·leu oscil·lin
negative (no) — no oscil·lis no oscil·li no oscil·lem no oscil·leu no oscil·lin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.