pernecessarius
Latin
Etymology
From per- (“intensifier”) + necessārius (“necessary”).
Pronunciation
- (Classical Latin) IPA(key): [pɛr.nɛ.kɛsˈsaː.ri.ʊs]
- (modern Italianate Ecclesiastical) IPA(key): [per.ne.t͡ʃesˈsaː.ri.us]
Adjective
pernecessārius (feminine pernecessāria, neuter pernecessārium); first/second-declension adjective
- very necessary
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | pernecessārius | pernecessāria | pernecessārium | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāria | |
| genitive | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāriī | pernecessāriōrum | pernecessāriārum | pernecessāriōrum | |
| dative | pernecessāriō | pernecessāriae | pernecessāriō | pernecessāriīs | |||
| accusative | pernecessārium | pernecessāriam | pernecessārium | pernecessāriōs | pernecessāriās | pernecessāria | |
| ablative | pernecessāriō | pernecessāriā | pernecessāriō | pernecessāriīs | |||
| vocative | pernecessārie | pernecessāria | pernecessārium | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāria | |
References
- “pernecessarius”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
- “pernecessarius”, in Charlton T. Lewis (1891) An Elementary Latin Dictionary, New York: Harper & Brothers
- pernecessarius in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.