perscrutatus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of perscrūtor.
Participle
perscrūtātus (feminine perscrūtāta, neuter perscrūtātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | perscrūtātus | perscrūtāta | perscrūtātum | perscrūtātī | perscrūtātae | perscrūtāta | |
| genitive | perscrūtātī | perscrūtātae | perscrūtātī | perscrūtātōrum | perscrūtātārum | perscrūtātōrum | |
| dative | perscrūtātō | perscrūtātae | perscrūtātō | perscrūtātīs | |||
| accusative | perscrūtātum | perscrūtātam | perscrūtātum | perscrūtātōs | perscrūtātās | perscrūtāta | |
| ablative | perscrūtātō | perscrūtātā | perscrūtātō | perscrūtātīs | |||
| vocative | perscrūtāte | perscrūtāta | perscrūtātum | perscrūtātī | perscrūtātae | perscrūtāta | |