perscrutatus

Latin

Etymology

Perfect passive participle of perscrūtor.

Participle

perscrūtātus (feminine perscrūtāta, neuter perscrūtātum); first/second-declension participle

  1. searched, investigated

Declension

First/second-declension adjective.

singular plural
masculine feminine neuter masculine feminine neuter
nominative perscrūtātus perscrūtāta perscrūtātum perscrūtātī perscrūtātae perscrūtāta
genitive perscrūtātī perscrūtātae perscrūtātī perscrūtātōrum perscrūtātārum perscrūtātōrum
dative perscrūtātō perscrūtātae perscrūtātō perscrūtātīs
accusative perscrūtātum perscrūtātam perscrūtātum perscrūtātōs perscrūtātās perscrūtāta
ablative perscrūtātō perscrūtātā perscrūtātō perscrūtātīs
vocative perscrūtāte perscrūtāta perscrūtātum perscrūtātī perscrūtātae perscrūtāta