plantatus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of plantō.
Participle
plantātus (feminine plantāta, neuter plantātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | plantātus | plantāta | plantātum | plantātī | plantātae | plantāta | |
| genitive | plantātī | plantātae | plantātī | plantātōrum | plantātārum | plantātōrum | |
| dative | plantātō | plantātae | plantātō | plantātīs | |||
| accusative | plantātum | plantātam | plantātum | plantātōs | plantātās | plantāta | |
| ablative | plantātō | plantātā | plantātō | plantātīs | |||
| vocative | plantāte | plantāta | plantātum | plantātī | plantātae | plantāta | |