pressentiment
Catalan
Etymology
From pressentir + -ment.
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [pɾə.sən.tiˈmen]
- IPA(key): (Balearic) [pɾə.sən.tiˈment]
- IPA(key): (Valencia) [pɾe.sen.tiˈment]
- Rhymes: -ent
Noun
pressentiment m (plural pressentiments)
Further reading
- “pressentiment”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “pressentiment”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “pressentiment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “pressentiment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
French
Etymology
From Middle French pressentiment.
Noun
pressentiment m (plural pressentiments)
Further reading
- “pressentiment”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.
Middle French
Etymology
First known attestation 1572, from pressentir + -ment.[1]
Noun
pressentiment m (plural pressentiments)
References
- ^ Etymology and history of “pressentiment”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.