riarmare

Italian

Etymology

From ri- +‎ armare.

Pronunciation

  • IPA(key): /ri.arˈma.re/
  • Rhymes: -are
  • Hyphenation: ri‧ar‧mà‧re

Verb

riarmàre (first-person singular present riàrmo, first-person singular past historic riarmài, past participle riarmàto, auxiliary avére)

  1. (transitive) to rearm
  2. (transitive) to cock again

Conjugation

    Conjugation of riarmàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive riarmàre
auxiliary verb avére gerund riarmàndo
present participle riarmànte past participle riarmàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present riàrmo riàrmi riàrma riarmiàmo riarmàte riàrmano
imperfect riarmàvo riarmàvi riarmàva riarmavàmo riarmavàte riarmàvano
past historic riarmài riarmàsti riarmò riarmàmmo riarmàste riarmàrono
future riarmerò riarmerài riarmerà riarmerémo riarmeréte riarmerànno
conditional riarmerèi riarmerésti riarmerèbbe, riarmerébbe riarmerémmo riarmeréste riarmerèbbero, riarmerébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present riàrmi riàrmi riàrmi riarmiàmo riarmiàte riàrmino
imperfect riarmàssi riarmàssi riarmàsse riarmàssimo riarmàste riarmàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
riàrma riàrmi riarmiàmo riarmàte riàrmino
negative imperative non riarmàre non riàrmi non riarmiàmo non riarmàte non riàrmino

Derived terms

Further reading

  • riarmare in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.