ridomare

Italian

Etymology

From ri- +‎ domare.

Verb

ridomàre (first-person singular present ridómo or ridòmo[1], first-person singular past historic ridomài, past participle ridomàto, auxiliary avére)

  1. to tame etc. again

Conjugation

    Conjugation of ridomàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive ridomàre
auxiliary verb avére gerund ridomàndo
present participle ridomànte past participle ridomàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present ridómo, ridòmo ridómi, ridòmi ridóma, ridòma ridomiàmo ridomàte ridómano, ridòmano
imperfect ridomàvo ridomàvi ridomàva ridomavàmo ridomavàte ridomàvano
past historic ridomài ridomàsti ridomò ridomàmmo ridomàste ridomàrono
future ridomerò ridomerài ridomerà ridomerémo ridomeréte ridomerànno
conditional ridomerèi ridomerésti ridomerèbbe, ridomerébbe ridomerémmo ridomeréste ridomerèbbero, ridomerébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present ridómi, ridòmi ridómi, ridòmi ridómi, ridòmi ridomiàmo ridomiàte ridómino, ridòmino
imperfect ridomàssi ridomàssi ridomàsse ridomàssimo ridomàste ridomàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
ridóma, ridòma ridómi, ridòmi ridomiàmo ridomàte ridómino, ridòmino
negative imperative non ridomàre non ridómi, non ridòmi non ridomiàmo non ridomàte non ridómino, non ridòmino

References

  1. ^ domo in Luciano Canepari, Dizionario di Pronuncia Italiana (DiPI)

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.