súcube

• súcub

Borrowed from Medieval Latin succuba (“courtesan; evil spirit”) with spelling and grammatical gender influenced by íncube.

• IPA^(key): (Central) [ˈsu.ku.βə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈsu.ku.bə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈsu.ku.be]

súcube m (plural súcubes)

1. succubus (evil spirit)

• íncub / íncube

• “súcube”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “súcube”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “súcube” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “súcube” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.