salivació

Borrowed from Latin salīvātiōnem. First attested in 1839.^[1]

• IPA^(key): (Central) [sə.li.βə.siˈo]
• IPA^(key): (Balearic) [sə.li.və.siˈo]
• IPA^(key): (Valencia) [sa.li.va.siˈo]

salivació f (plural salivacions)

1. salivation

• salivar

• “salivació”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “salivació” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “salivació” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.