segle

From Latin saeculum.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈseɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈse.ɣle]

segle m (plural segles)

1. century (period of 100 years)

• sègle (pre-2016)

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈsɛɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈse.ɣle]

segle m (plural segles)

1. (dialectal) alternative form of sègol (“rye”)

• “segle”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “segle”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “segle” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “segle” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Audio:

  (file)

segle

1. inflection of segeln:
   1. first-person singular present
   2. singular imperative
   3. first/third-person singular subjunctive I

From Old Norse sigla.

segle

1. (nautical) alternative form of seile

• “segle” in The Bokmål Dictionary.

segle (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. alternative form of sigla (“to sail”)

• IPA^(key): /ˈsej.le/

seġle

1. dative singular of seġl

From Latin saeculum. Gallo-Romance cognate with Old French siecle.

segle m (oblique plural segles, nominative singular segles, nominative plural segle)

1. worldly existence (as opposed to heavenly existence)

• Catalan: segle
• Occitan: sègle, sècle, siècle

• Walther von Wartburg (1928–2002) “saeculum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch, volume 11: S–Si, page 44

sẹ́gle

1. feminine plural l-participle of sẹ́či (“to reach”)