seguici

From seguir with an ending formed by analogy with servir‒servici.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [səˈɣi.si]
• IPA^(key): (Valencia) [seˈɣi.si]

seguici m (plural seguicis)

1. accompaniment
2. retinue (a group of servants or attendants)
3. entourage
4. (figurative) consequence, sequel

• seguir

• “seguici”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “seguici”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “seguici” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “seguici” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

seguici

1. compound of segui, the second-person singular imperative form of seguire, with ci