snatter
Swedish
Etymology
Deverbal from snattra.
Noun
snatter n (uncountable)
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | snatter | snatters |
| definite | snattret | snattrets | |
| plural | indefinite | — | — |
| definite | — | — |
Deverbal from snattra.
snatter n (uncountable)
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | snatter | snatters |
| definite | snattret | snattrets | |
| plural | indefinite | — | — |
| definite | — | — |