sobirà

Inherited from Old Catalan sobirà (also subirà, sobiran), from Vulgar Latin *superānus, from Latin super. Cognate with Occitan sobeiran, French souverain, Spanish soberano. Doublet of soprano, which was borrowed from Italian.

• IPA^(key): (Central) [su.βiˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [so.biˈɾa]

sobirà (feminine sobirana, masculine plural sobirans, feminine plural sobiranes)

1. sovereign

• sobirania
• sobiranista

sobirà m (plural sobirans)

1. sovereign

• sobre

• “sobirà”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “sobirà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “sobirà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “sobirà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.