tråkmåns
Swedish
Etymology
From tråka (“bore”) + Måns (male given name often appearing in compounds describing character flaws).
Noun
tråkmåns c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | tråkmåns | tråkmåns |
| definite | tråkmånsen | tråkmånsens | |
| plural | indefinite | tråkmånsar | tråkmånsars |
| definite | tråkmånsarna | tråkmånsarnas |