verdicare

Italian

Verb

verdicàre (first-person singular present vérdico, first-person singular past historic verdicài, past participle verdicàto, auxiliary avére)

  1. (intransitive, archaic or poetic) to be green, verdant or lush [auxiliary avere]

Conjugation

    Conjugation of verdicàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive verdicàre
auxiliary verb avére gerund verdicàndo
present participle verdicànte past participle verdicàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present vérdico vérdichi vérdica verdichiàmo verdicàte vérdicano
imperfect verdicàvo verdicàvi verdicàva verdicavàmo verdicavàte verdicàvano
past historic verdicài verdicàsti verdicò verdicàmmo verdicàste verdicàrono
future verdicherò verdicherài verdicherà verdicherémo verdicheréte verdicherànno
conditional verdicherèi verdicherésti verdicherèbbe, verdicherébbe verdicherémmo verdicheréste verdicherèbbero, verdicherébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present vérdichi vérdichi vérdichi verdichiàmo verdichiàte vérdichino
imperfect verdicàssi verdicàssi verdicàsse verdicàssimo verdicàste verdicàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
vérdica vérdichi verdichiàmo verdicàte vérdichino
negative imperative non verdicàre non vérdichi non verdichiàmo non verdicàte non vérdichino

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.