vianant

From older viandant, from Latin viantem (“travelling”), possibly influenced by anar (“to go”).

• IPA^(key): (Central) [bi.əˈnan]
• IPA^(key): (Balearic) [vi.əˈnant]
• IPA^(key): (Valencia) [vi.aˈnant]

vianant m or f by sense (plural vianants)

1. pedestrian
   • 2019 May 28, Gemma Garrido Granger, “Vianants ‘zombis’, la nova amenaça viària mundial”, in Ara‎^[1]:

     Segons un estudi del British Medical Journal, un terç dels vianants caminen distrets i amb els ulls fixos a la pantalla del telèfon.

     According to a study from the British Medical Journal, a third of pedestrians walk while distracted and with their eyes fixed on the screen of their phone.

• via

• “vianant”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “vianant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “vianant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vianant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.