ανώγειο
Greek
Etymology
Inherited from Ancient Greek ἀνώγειον (anṓgeion).
Noun
ανώγειο • (anógeio) n (plural ανώγεια)
Declension
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | ανώγειο (anógeio) | ανώγεια (anógeia) |
| genitive | ανωγείου (anogeíou) ανώγειου (anógeiou) |
ανωγείων (anogeíon) |
| accusative | ανώγειο (anógeio) | ανώγεια (anógeia) |
| vocative | ανώγειο (anógeio) | ανώγεια (anógeia) |