Reconstruction:Proto-Indo-Iranian/Hnā́
Proto-Indo-Iranian
Etymology
From Proto-Indo-European *h₂nḗr (“man”). Cognate with Proto-Italic *nēr, Proto-Hellenic *anḗr.
Noun
*Hnā́ m
Declension
| r-stem | |||
|---|---|---|---|
| singular | dual | plural | |
| nominative | *Hnā́ | *HnáraH, -āraH | *Hnáras, -āras |
| vocative | *Hnár | *HnáraH, -āraH | *Hnáras, -āras |
| accusative | *Hnáram, *-āram, *-r̥m | *HnáraH, -āraH | *Hnŕ̥nš |
| instrumental | *HaráH | *Hnŕ̥bʰyā(m) | *Hnŕ̥bʰiš |
| ablative | *Hnŕ̥š, *-ras | *Hnŕ̥bʰyā(m) | *Hnŕ̥bʰyas |
| dative | *Haráy | *Hnŕ̥bʰyā(m) | *Hnŕ̥bʰyas |
| genitive | *Hnŕ̥š, *-ras | *Harā́s | *Har̥náHam |
| locative | *Hnári | *Haráw | *Hnŕ̥šu |