caòtic

From caos +‎ -ic. First attested in c. 1900.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kəˈɔ.tik]
• IPA^(key): (Valencia) [kaˈɔ.tik]

caòtic (feminine caòtica, masculine plural caòtics, feminine plural caòtiques)

1. chaotic

• caòticament

• “caòtic”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “caòtic” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “caòtic” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.