defecte

Borrowed from Latin dēfectus. First attested in 1490.^[1]

defecte m (plural defectes)

1. defect

• defectuós

• “defecte”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “defecte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “defecte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

dēfecte

1. vocative masculine singular of dēfectus