| third-person possessor
|
|
|
singular
|
plural
|
| nominative
|
dismeriittinsä
|
dismeriittinsä
|
| accusative
|
nom.
|
dismeriittinsä
|
dismeriittinsä
|
| gen.
|
dismeriittinsä
|
| genitive
|
dismeriittinsä
|
dismeriittiensä
|
| partitive
|
dismeriittiään dismeriittiänsä
|
dismeriittejään dismeriittejänsä
|
| inessive
|
dismeriitissään dismeriitissänsä
|
dismeriiteissään dismeriiteissänsä
|
| elative
|
dismeriitistään dismeriitistänsä
|
dismeriiteistään dismeriiteistänsä
|
| illative
|
dismeriittiinsä
|
dismeriitteihinsä
|
| adessive
|
dismeriitillään dismeriitillänsä
|
dismeriiteillään dismeriiteillänsä
|
| ablative
|
dismeriitiltään dismeriitiltänsä
|
dismeriiteiltään dismeriiteiltänsä
|
| allative
|
dismeriitilleen dismeriitillensä
|
dismeriiteilleen dismeriiteillensä
|
| essive
|
dismeriittinään dismeriittinänsä
|
dismeriitteinään dismeriitteinänsä
|
| translative
|
dismeriitikseen dismeriitiksensä
|
dismeriiteikseen dismeriiteiksensä
|
| abessive
|
dismeriitittään dismeriitittänsä
|
dismeriiteittään dismeriiteittänsä
|
| instructive
|
—
|
—
|
| comitative
|
— |
dismeriitteineen dismeriitteinensä
|