erövrare
Swedish
Etymology
erövra + -are. Attested since 1749. Cognate of German Eroberer.
Noun
erövrare c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | erövrare | erövrares |
| definite | erövraren | erövrarens | |
| plural | indefinite | erövrare | erövrares |
| definite | erövrarna | erövrarnas |