fresc
Catalan
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *friscum.
Pronunciation
Adjective
fresc (feminine fresca, masculine plural frescs or frescos, feminine plural fresques)
Derived terms
Noun
fresc m (plural frescs or frescos)
Further reading
- “fresc”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “fresc”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “fresc” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “fresc” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Dalmatian
Etymology
Likely borrowed from Italian fresco.
Adjective
fresc
References
- Bartoli, Matteo (1906) Il Dalmatico: Resti di un’antica lingua romanza parlata da Veglia a Ragusa e sua collocazione nella Romània appenino-balcanica, Rome: Istituto della Enciclopedia Italiana, published 2000, page 83
Occitan
Etymology
Inherited from Old Occitan fresc, from Vulgar Latin *friscum.
Pronunciation
Audio: (file)
Adjective
fresc m (feminine singular fresca, masculine plural frescs, feminine plural frescas)
Old Occitan
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *friscum.
Adjective
fresc
- fresh
- 12th century, Bernard de Ventadour, Tant ai mo cor ple de joya
- Gens cors ab frescha color
- A fair body with a fresh color
- 12th century, Bernard de Ventadour, Tant ai mo cor ple de joya
Descendants
- Occitan: fresc
Romanian
Noun
fresc n (plural fresce)
- obsolete form of frescă
Declension
singular | plural | ||||
---|---|---|---|---|---|
indefinite | definite | indefinite | definite | ||
nominative-accusative | fresc | frescul | fresce | frescele | |
genitive-dative | fresc | frescului | fresce | frescelor | |
vocative | frescule | frescelor |
References
- fresc in Academia Română, Micul dicționar academic, ediția a II-a, Bucharest: Univers Enciclopedic, 2010. →ISBN