fustellare

Italian

Etymology

From fustella +‎ -are.

Pronunciation

  • IPA(key): /fus.telˈla.re/
  • Rhymes: -are
  • Hyphenation: fu‧stel‧là‧re

Verb

fustellàre (first-person singular present fustèllo, first-person singular past historic fustellài, past participle fustellàto, auxiliary avére)

  1. (transitive) to punch

Conjugation

    Conjugation of fustellàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive fustellàre
auxiliary verb avére gerund fustellàndo
present participle fustellànte past participle fustellàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present fustèllo fustèlli fustèlla fustelliàmo fustellàte fustèllano
imperfect fustellàvo fustellàvi fustellàva fustellavàmo fustellavàte fustellàvano
past historic fustellài fustellàsti fustellò fustellàmmo fustellàste fustellàrono
future fustellerò fustellerài fustellerà fustellerémo fustelleréte fustellerànno
conditional fustellerèi fustellerésti fustellerèbbe, fustellerébbe fustellerémmo fustelleréste fustellerèbbero, fustellerébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present fustèlli fustèlli fustèlli fustelliàmo fustelliàte fustèllino
imperfect fustellàssi fustellàssi fustellàsse fustellàssimo fustellàste fustellàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
fustèlla fustèlli fustelliàmo fustellàte fustèllino
negative imperative non fustellàre non fustèlli non fustelliàmo non fustellàte non fustèllino

Derived terms

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.